Quan vas a un concert de trash metal 

 

I com veus que el temps ha passat per tots.

Anuncis

cafès i playdoh

Em sembla meravellós compartir aquests moments.

De tant en tant, quan s’alineen els planetes amb l’estrella polar i la galàxia d’andròmeda i sobretot gràcies a les propostes de la Laura, quedem.

Em fascina veure com l’Alícia ja és capaç de donar-li tant bé el berenar a un bebé de set mesos, i com l’Arnau, que és el bebé, ho tolera. I com l’Ignasi permet sense ” celos” que jo agafi a un altre nen, més petit que ell. Bé, l’ignasi només es chincha amb la seva germana…

Coneixem l’Elena!

Avui ens hem llevat, hem agafat els ferrocarrils per anar  a veure a una nena molt especial, l’Elena, la filla de la Gemma.

L’Alícia i ella han jugat molt, l’Ignasi estava enfadat perquè hem sortit del tren.. i s’ha passat de morros les dues hores  i mitja que hem estat a Terrassa

Val a dir, que al tren s’han portat molt bé, tot i que no m’esperava menys tenint en compte el TOC de l’Inyi. Em tranquil.litza parlar-ho amb amigues amb fills més grans i que m’expliquin que als seus fills també els va agafar obssessió amb els trenets.